DIUMENGE de RAMS '2013
Todas las semanas son santas,
todas
las
personas
son
sagradas,
pero
a
veces
necesitamos
unos
tiempos
sagrados,
unos
tiempos
santos.
para
hacer
silencio
en
nuestro
interior,
para
escuchar
el
grito
de
la
humanidad,
para
escuchar
la
voz
de
Dios.
Busca
amigo,
amiga,
tiempos
y
espacios
sagrados
durante
estos
días.
El
mundo
lo
necesita.
Tu
gente
lo
necesita.
Tú
y
yo
lo
necesitamos.
Hace
falta
volver
a
acercarse
a
la
Cruz,
solidarizarse
con
quienes
transparentan
el
rostro
de
Cristo
con
sus
lágrimas,
con
su
sangre,
con
su
dolor,
y
volver
a
cantar
con
alegría
ese
aleluya
que
habla
de
resurrección.
No
desaproveches
los
tiempos
y
los
espacios
sagrados.
Acércate
a
la
antesala
de
la
resurrección.
DEL LLIBRE DEL PROFETA ISAÏES
"No he amagat la cara davant les ofenses
i sé que no quedaré avergonyit." (Is 50,4-7)
DE LA CARTA DE SANT PAU
ALS CRISTIANS DE FILIPS:
Jesucrist, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu,
sinó que es va fer no res:
prengué la condició d'esclau
i es féu semblant als homes.
Tingut per un home qualsevol,
s'abaixà
i es féu obedient fins a la mort,
i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exaltat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom,
perquè en el nom de Jesús
tothom s'agenolli
al cel, a la terra i sota la terra,
i tots els llavis reconeguin
que Jesucrist és Senyor,
a glòria de Déu Pare.
(Fl 2,6-11)
DE L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC
En aquell temps, Jesús continuà fent camí davant d'ells pujant cap a Jerusalem.
Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels deixebles amb aquest encàrrec: -Aneu al poble d'aquí al davant. Quan hi
entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai.
Deslligueu-lo i porteu-lo.
Si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: "El Senyor l'ha de menester."
Els enviats se n'hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit.
Mentre el deslligaven, els amos del pollí els digueren: -Per què el deslligueu?
Ells respongueren: -El Senyor l'ha de menester.
Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús.
Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí.
Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya
de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d'alegria,
començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien
vist,
i deien: - Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!
Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren:
-Mestre, renya els teus deixebles.
Ell respongué: -Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.
(Lc 19, 28-40)
(Lc 19, 28-40)
!
Senyor
avui
proclamem
la
teva
victòria.
Victòria
de
la
no-violència.
Perquè
has
estat
coherent
fins
al
final.
!
Victòria
de
la
pau
sobre
les
violències
humanes.
Avui
s'anuncia
la
pau
i
s'opta
per
la
mansuetud.
Victòria
de
la
humilitat
sobre
les
pretensions
de
grandesa.
Avui
s'opta
pels
petits
i
es
prefereix
als
febles.
!
Victòria
de
la
joia
de
l'Esperit
sobre
la
desilAlusió
i
el
desencís.
Avui
sobreeix
el
goig
que
només
ve
de
Vós.
Victòria
de
l'esperança
sobre
la
crisi
de
tantes
utopies.
Avui
s'acull
i
es
beneeix
el
futur
del
vostre
Regne.
!
La
vostra
victòria
sobre
els
estrets
esquemes
de
la
humanitat.
Avui
se'ns
fa
evident
el
vostre
amor
i
la
vostra
salvació.
Sense
vels,
sense
dubtes,
sense
núvols
ni
boires.
!
És
el
triomf
del
Déu
humil,
senzill,
pobre.
No
del
Déu
savi
d'intelAlectuals
i
escribes.
No
del
Déu
guerrer
de
violents
i
intolerants.
No
del
Déu
tancat
en
el
Temple.
!
És
el
vostre
Regne
Nou
de
pau
i
perdó.
De
justícia
i
amor.
ENTRA,
AMIGO
Y
REY
Asciende
y
entra,
Rey
y
Señor,
a
Jerusalén,
porque
si
no
lo
haces,
tampoco,
nosotros,
podremos
ascender
a
la
gloria
que
nos
prometes.
Déjate
aclamar,
aunque
suenen
a
hueco
y
flameen
estériles
muchos
de
nuestros
ramos
y
palmas
Adéntrate
camino
de
la
Pasión,
porque
sin
ella,
estaríamos
descorazonados
y
sin
posibilidad
de
billete
con
vuelta.
No
mires,
Señor,
a
la
tiniebla
que
mañana
te
espera,
pues
necesitamos
de
Ti
para
que,
la
nuestra,
no
sea
eterna
Te
esperábamos,
Señor,
aunque,
hoy
te
digamos
¡viva!
y,
mañana
gritemos
¡muera!
Hoy
nos
adherimos
a
Ti,
Señor,
para
luego,
aun
siendo
los
mismos,
decir
no
conocerte
Sube
humildemente,
Rey,
amigo
y
Señor,
y
si
te
escandaliza
este
triunfo,
cuando
tanta
sangre
espera,
perdónanos,
Señor.
Somos
así,
incluso
los
que
más
te
queremos
los
que
en
la
intimidad,
más
hemos
convivido
contigo:
No
entendemos
esta
entrada
en
humillante
pollino
no
comprendemos
el
por
qué
una
cruz
al
mejor
hombre
nos
resistimos
al
triunfo
si
ha
de
pasar
primero
por
la
muerte
Avanza,
Rey,
amigo
y
Señor
Porque
si
te
detienes
fuera
de
los
muros
de
la
ciudad
el
hombre
quedará
definitivamente
sumido
en
su
mala
suerte
o
el
cielo
puede
que
se
cierre
definitivamente
la
cruz
quedará
sin
nadie
que
la
domine
sobre
sus
hombros
sin
poder
salvar,
así,
a
toda
la
humanidad
de
la
incertidumbre
que
le
asola.
¡Cómo
no
bendecir
tu
nombre,
Señor!
Si
eres
Palabra
cumplida
al
detalle
Esperanza
de
los
profetas
Manos
apropiadas
y
valientes
para
el
madero
Cena
que,
en
Jueves
Santo,
esperamos
gustar
Frases
que,
en
Viernes
Santo,
estremecerán
todavía
más
nuestro
llanto
¡Cómo
no
exaltar
tu
nombre,
Señor!
Cuando
sabemos,
que
al
final,
después
de
las
espinas
y
del
dolor
del
vértigo
y
de
la
muerte
gritaremos
lo
que
Tú,
tantas
veces
nos
repetiste:
hay
que
morir
para
dar
abundante
fruto.
Y,
si
algo
tienes
Tú,
Señor,
es
mucho
para
darte
y
otro
tanto
para
exigirte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada